| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 |
Els Hostalets de Pierola
El nom d’Els Hostalets de Pierola prové del llatí hospitales; és a dir, cases d’hostes, i de la paraula també llatina apiaria, a la qual s’ha afegit el sufix diminutiu -ola, i que vol dir abellar en català. És una combinació de noms inicialment incompatible, però per entendre-la cal significar que l’origen de la població fou a Pierola, a l’entorn del castell i de l’església homònimes, i es va traslladar posteriorment i de mica en mica a la zona més planera i ben comunicada coneguda com els hostalets.
Així, el nucli principal del municipi i que li va donar nom va sorgir a l'antic encreuament dels camins de Vilafranca a Montserrat, el camí romeu (actual carrer Major) i el d’Igualada a Barcelona (actual carrer de l'Església), lloc on hi havia la plaça del poble.
En aquest indret s'establiren petits hostals que servien perquè els carreters i traginers hi fessin parada, i que complementaven aquesta activitat amb el conreu de la terra. Curiosament, però, a inici del segle XX únicament se’n conserva un, possiblement el d’en Solé, anomenat més tard d’en Càlix. Posteriorment es van anar construint cases al voltant d'aquests primers hostals i es va anar perfilant el nucli actual de població. Finalment es van traslladar les funcions parroquials, l’any 1868, i l'any 1886 es va traspassar la capitalitat del municipi. L'any 1987 la denominació del municipi va passar a ser Els Hostalets de Pierola.
La seva configuració urbana deixa entreveure aquesta situació i no creix a l’entorn d’un nucli antic centrat en el castell corresponent, sinó a redós dels antics camins. Així, no esperem trobar testimonis arquitectònics medievals o renaixentistes, però sí una escollida i molt important -més encara-, una sensacional mostra d’edificacions noucentistes i modernistes. Sembla que per poca estona hem retornat a l’inici del segle passat, quan la població desplegava els seus potents braços i es dotava d’escola, ajuntament, dispensari o local social. Un darrer consell: des dels Hostalets, especialment a darrera hora de la tarda, quan el Sol deixa caure les darreres columnes de llum, es gaudeix d’una de les panoràmiques més impressionants del massís de Montserrat, que apareix magnífic i vermellós protegint des de lluny aquesta bonica població. És magnífic!
Però no podem deixar-ho aquí, perquè la població camina cap al futur però -mai més ben dit basant-se en el passat. S'ha descobert un nou gènere d'antropomorf, el Pierolapithecus catalanicus, l'avantpassat comú, i fins ara desconegut, dels grans antropomorfes i dels humans. Aquest fet ha projectat Els Hostalets arreu del món i serà el seu atractiu turístic més potent en un futur breu.
Així, el nucli principal del municipi i que li va donar nom va sorgir a l'antic encreuament dels camins de Vilafranca a Montserrat, el camí romeu (actual carrer Major) i el d’Igualada a Barcelona (actual carrer de l'Església), lloc on hi havia la plaça del poble.
En aquest indret s'establiren petits hostals que servien perquè els carreters i traginers hi fessin parada, i que complementaven aquesta activitat amb el conreu de la terra. Curiosament, però, a inici del segle XX únicament se’n conserva un, possiblement el d’en Solé, anomenat més tard d’en Càlix. Posteriorment es van anar construint cases al voltant d'aquests primers hostals i es va anar perfilant el nucli actual de població. Finalment es van traslladar les funcions parroquials, l’any 1868, i l'any 1886 es va traspassar la capitalitat del municipi. L'any 1987 la denominació del municipi va passar a ser Els Hostalets de Pierola.
La seva configuració urbana deixa entreveure aquesta situació i no creix a l’entorn d’un nucli antic centrat en el castell corresponent, sinó a redós dels antics camins. Així, no esperem trobar testimonis arquitectònics medievals o renaixentistes, però sí una escollida i molt important -més encara-, una sensacional mostra d’edificacions noucentistes i modernistes. Sembla que per poca estona hem retornat a l’inici del segle passat, quan la població desplegava els seus potents braços i es dotava d’escola, ajuntament, dispensari o local social. Un darrer consell: des dels Hostalets, especialment a darrera hora de la tarda, quan el Sol deixa caure les darreres columnes de llum, es gaudeix d’una de les panoràmiques més impressionants del massís de Montserrat, que apareix magnífic i vermellós protegint des de lluny aquesta bonica població. És magnífic!
Però no podem deixar-ho aquí, perquè la població camina cap al futur però -mai més ben dit basant-se en el passat. S'ha descobert un nou gènere d'antropomorf, el Pierolapithecus catalanicus, l'avantpassat comú, i fins ara desconegut, dels grans antropomorfes i dels humans. Aquest fet ha projectat Els Hostalets arreu del món i serà el seu atractiu turístic més potent en un futur breu.
Quadern de Viatge
Quadern Buit





Descarregar en PDF
Enviar per correu


