Castell de Calonge

Autor: Administració Alta Anoia

Bé Cultural d'Interès Nacional

El lloc de Calonge està habitat ja el segle II aC. L’origen de la denominació del nom del municipi, que prové del llatí “colonicus”, entès com a lloc compost de diferents colònies o propietats rurals, ens explica els múltiples llogarrets amb defenses -algunes desaparegudes- que formen el terme (Calonge, Mirambell, Dusfort, Sant Pere de l’Arç, Aleny, Castelltort, el Soler, les Quadres i Enfesta, actualment incorporat al municipi de la Molsosa).

Apareix documentat com a castell des del 1010, any en què hi morí el bisbe de Vic Arnaulf, tornant de l’expedició dels comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d’Urgell a Còrdova per defensar el califa Muhammad al-Mahdi dels rebels berbers.El castell, des d’aquest moment, restà vinculat a la família vescomtal dels Cardona.

De l’edificació únicament en resten uns pocs vestigis (estança amb volta de canó dels segles XII-XIII i restes de murs i d’una possible cisterna). Les restes d’una torre circular podrien correspondre a l’època més antiga del castell, el segle XI.

Localització: Desviació al km 32 de la carretera de Calaf a Ponts.

Visita: Exterior i lliure