Alta Anoia / Punts d'Interès / El gasogen de Cal Pasqual

Punt d'Interès

El gasogen de Cal Pasqual

Autor: Administració Anoia

La fàbrica de cal Pasqual, que ocupava aquests terrenys i produïa tela de matalàs i tela per a camiseria, pertany a la segona generació d’indústries que representaven la mecanització definitiva del sector. Efectivament, entre el final del segle XIX i l’inici del segle XX va tenir lloc l’arribada a Igualada del ferrocarril i la instal·lació de l’energia elèctrica. És el moment en què es creen les noves cotoneres de la ciutat: Cal Boyer i Cal Sistaré a la zona del rec; Cal Font, Cal Baliu, Cal Pasqual... a l’eixample de la vila, dissenyat pel Pla Cabot.

El gasogen industrial de Cal Pasqual és l’únic conservat a Catalunya i probablement a Europa. Era una instal·lació destinada a l’obtenció de gas pobre, emprat com a combustible per fer funcionar els telers i donar llum a la fàbrica. Aquest tipus de gas, en general, era una font d’energia poc coneguda, ja que s’utilitzà poc temps. Es va emprar entre els cicles del vapor i l’electricitat, en un període que va de final del segle XIX a principis del segle XX, ja que l’energia elèctrica la va desbancar ràpidament, encara que, com és el cas d’Igualada, va funcionar posteriorment, en èpoques d’escassetat i restriccions, com va ser l’etapa de la postguerra. Aquest tipus de gas fou emprat com a combustible per a la locomoció d’automòbils.

El senyor Magí Morera i Just, contramestre del qual vam obtenir bona part d’aquesta informació, va tenir cura del gasogen des de l’any 1948 fins al final de les restriccions d’energia elèctrica, el 1955. Va ser instal·lat després de la guerra civil per la companyia Valentí Prat de Barcelona. Cedia corrent elèctric per il·luminar les aules dels Germans Maristes durant les hores de talls d’electricitat com a conseqüència de les restriccions.

El procés d’obtenció del gas pobre es basa a transformar un combustible sòlid en gas, concretament monòxid de carboni (CO), resultant de l’oxidació incompleta del carboni per l’oxigen, producte d’una combustió incompleta. Tenia el problema que el monòxid de carboni era un gas tòxic, mortal per als treballadors, però tenia l’avantatge que es podien utilitzar una gran varietat de matèries combustibles per a la seva obtenció.

Aquest gas resultant proporcionava energia per als motors de combustió interna. Per a la seva obtenció a Can Pasqual es cremava fusta procedent de la Seu d’Urgell a la caldera, cambra de combustió o forn generador. Els gasos emesos per la combustió de la llenya a la caldera passaven per uns tubs als filtres, plens de carbó de cock, on tenia lloc la purificació de les partícules sòlides en suspensió per tal de no perjudicar el motor. El motor connectat a un alternador tenia una potència de 240 cavalls i donava llum a la fàbrica i força als motors dels telers. Disposava de quatre cilindres refrigerats per aigua. S’accionava manualment per mitjà d’un mecanisme que barrejava el gas filtrat amb aire. Uns magnetos produïen la guspira d’encesa de la combustió i l’explosió corresponent. Per mitjà d’un tub d’escapament es conduïen els fums a la xemeneia. El motor es connectava a una turbina per mitjà d’una corretja de cuir.

 

 

Localització: Carrer Sant Carles, 28-30

  • Derzeit 0 von 5 Sternen.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Valoració: 0/5 (0 vots en total)

Gràcies per votar!

Acabes de votar!

El teu vot s'ha canviat, gràcies per votar!

Comentaris

No hi ha cap comentari. Sigues tu el primer en comentar El gasogen de Cal Pasqual !

Connecta o crea un compte d'usuari per a comentar.

Informació Relacionada

Com Arribar?

Des de:
Diputació de Barcelona Servei d'Ocupació de Catalunya Fons Social Europeu Departament d'Empresa i Ocupació