Historia

En Roc de Copons

Municipi: Copons
Autor: Administració Alta Anoia

Aquesta història que us explicaré va succeir fa una colla d’anys al meu poble: Copons...

Fa molts anys, a la vida de Copons hi vivia en Roc Paraire, un noi molt trempat i atrevit, i el seu germà en Peret, més aviat espantadís. Tots dos feien de pagesos. En Roc era el germà gran i, tot i que treballava la terra obeint el seu pare, no li agradava gens llaurar el trossos amb la muda de sol a sol.

A vegades sentia explicar al seu pare que en Ramon, el fadrí de la casa, havia marxat molt lluny, a les Castelles a fer fortuna; mai més no havia tornat. Aquest era un moment dolorós per a la família, per això quan se’n parlava a casa es feia sempre un silenci.

Una nit d’estiu en Roc Paraire no podia dormir de tanta calor i es llevà. Aleshores se li acudí que ell també podria fer el seu propi negoci. Va pensar que comprar teixits i portar-los a vendre a llocs desconeguts era una aventura que il·lusionava.

Copons era un lloc de pas, sempre veia gent que viatjava i a voltes hi parlava. Li explicaven històries de terres llunyanes.

L’endemà va córrer a explicar a la mare i després al pare la seva pensada.

La mare va tenir un gran disgust:

             -Fill  meu, que et falta a casa?

El Pare el va animar:

            -Aquí  sempre hi tindràs casa teva.    

Tu ets jove tira endavant!

En Roc, amb les poques lliures que tenia i amb algunes més que li va donar el pare, va comprar a Barcelona uns mocadors virolats, també sabates i espardenyes a Igualada.

I aleshores camina que caminaràs va marxar amb la mula carregada per anar venent durant el trajecte. Va ser el primer viatge.

Van passar mesos i mesos. Va passar un any. Un bon dia va tornar en Roc a casa, els pares i el germà el van rebre amb els braços oberts. Ell els explicà que havia venut tota la mercaderia que portava. Havia anat cap a unes terres del nord, a Sant Sebastià.

Allà ja hi havia fet clients que li havien encomanat molt més gènere. Havia guanyat qui-sap-les lliures i en va donar una part als seus pares. Tan bon punt va sentir això en Peret, va dir que també volia acompanyar-lo. Avesat com estava a la misèria mai no havia vist tants diners. Ell feia temps que s’havia casat i ben just podia viure del seu treball.

Per començar el segon viatge van preparar teixits de llana i cotó, barrets i roba d’estampats preciosos. Ara van contractar una companyia de traginers per fer el transport. En Roc, arriscat com era, volia oferir més productes i anar cap altres territoris. En Peret es va acomiadar de la seva esposa Maria, que es va quedar molt trista i compungida.

Van tornar a passar mesos i mesos... Finalment arribaren els dos fills de Cal Paraire. Ara ja molts dels veïns van voler saber com els havia anat.

Estaven contents, els negocis els sortien molt bé a les terres de Castella. En Roc i el Peret venien acompanyats d’una jove molt eixerida, era la Juana, la promesa d’en Roc, i del seu germà, en Lluis. Havien conegut la família García a Segòvia i ja hi havia obert una botiga. Aquest cop retornaven carregats de cuir, llana i cereals.

Tots els parents van estar molt orgullosos dels dos germans. La Maria, l’esposa d’en Peret, estava en estat de bona esperança i li faltava pocs dies per complir.

Ben aviat en Roc Paraire i la Juana García van decidir casar-se a l’església de Copons. El mateix dia de la boda va arribar casualment l’oncle Ramon, després de molts anys de no veure’l.

Hi hagué plors d’emoció, abraçades i petons! Mossèn Josep va beneir la parella. Van fer una gran festa. En Roc va decidir fer una donació al mossèn per arranjar l’església de Santa Maria de Copons.

Per al tercer viatge ja s’hi van afegir molts coponencs. El poble i els habitants estaven canviant. En Roc i en Peret van destinar marxants a Sant Sebastià i a Segòvia per continuar els negocis.

Ells dos van dirigir-se cap al sud, Andalusia; calia obrir nous mercats. Havien preparat tot un carregament de puntes al coixí, blondes i cintes de seda. Farien arribar el carregament per mitjà dels Llogaters de Mules de Barcelona. Allí hi havia molts tractes a fer i molt terreny per córrer.

Així durant anys i anys els dos germans de cal Paraire van viatjar i tractar amb teixits, roba i altres articles. Aquella primera aventura d’en Roc, d’una nit d’estiu, s’havia convertit en una gran empresa on hi participaven molts coponencs. Van arribar a tenir botigues regentades pels seus fills a diferents llocs d’Espanya. En Roc i en Peret, ja grans, van establir-se de nou al carrer de Dalt del seu estimat Copons.

  • Derzeit 5 von 5 Sternen.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Valoració: 5/5 (1 vots en total)

Gràcies per votar!

Acabes de votar!

El teu vot s'ha canviat, gràcies per votar!

Comentaris

No hi ha cap comentari. Sigues tu el primer en comentar En Roc de Copons !

Connecta o crea un compte d'usuari per a comentar.

Informació Relacionada

Portal del segle XVIII
  • Derzeit 0 von 5 Sternen.
Plaça Major
  • Derzeit 1 von 5 Sternen.
Cal Poldo
  • Derzeit 5 von 5 Sternen.
Molí de Madora o de Baix
  • Derzeit 0 von 5 Sternen.
Cal Segura
  • Derzeit 5 von 5 Sternen.
Casa Lacambra, Cal Madora o Ca l'Estany
  • Derzeit 5 von 5 Sternen.
Cal Gelabert, Cal Clotet o Ca la Ciana
  • Derzeit 5 von 5 Sternen.
Nucli antic de Copons
  • Derzeit 2 von 5 Sternen.
Copons, el poble de les amazones
  • Derzeit 5 von 5 Sternen.
La comtessa de Lacambra
  • Derzeit 5 von 5 Sternen.
Punts d'interès Històries

Com Arribar?

Des de:
eZ Publish™ copyright © 1999-2017 eZ Systems AS