Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
---|---|---|---|---|---|---|
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 |
Calonge de Segarra
L’actual municipi de Calonge de Segarra, dotat de caràcter plenament rural, es distribueix en diversos nuclis de població, com Aleny, Calonge, Dusfort o Durfort, Mirambell, la Raval d'Aleny, Sant Pere de l'Arç, també conegut com Sant Pesselaç i el Soler, a més de diverses masies de llarga tradició, escampades arreu del terme.
Calonge disposa d’un molt important jaciment d’argila que proporciona matèria primera a la indústria del gres i de la ceràmica. També en diversos punts del terme s’havien explotat jaciments de filons de carbó lignit, les vetes dels quals van esdevindre poc rentables i per això la seva extracció s’ha abandonat.
El seu nom prové del llatí i vol dir població fundada per forasters o propi de la colònia. Conserva l’afegit de la comarca natural que abraça aquesta zona central de Catalunya, Segarra, territori que etimològicament significa centre o lloc on se separava el ramat. De fet Calonge de Segarra està situada en un territori tradicionalment transhumant, creuat per importants carrerades i en el qual, des d’antic, els ramats provinents de la província tarraconense feien aturada abans de distribuir-se cap al Pirineu, i a l’inrevés.
Calonge disposa d’un molt important jaciment d’argila que proporciona matèria primera a la indústria del gres i de la ceràmica. També en diversos punts del terme s’havien explotat jaciments de filons de carbó lignit, les vetes dels quals van esdevindre poc rentables i per això la seva extracció s’ha abandonat.
El seu nom prové del llatí i vol dir població fundada per forasters o propi de la colònia. Conserva l’afegit de la comarca natural que abraça aquesta zona central de Catalunya, Segarra, territori que etimològicament significa centre o lloc on se separava el ramat. De fet Calonge de Segarra està situada en un territori tradicionalment transhumant, creuat per importants carrerades i en el qual, des d’antic, els ramats provinents de la província tarraconense feien aturada abans de distribuir-se cap al Pirineu, i a l’inrevés.