Punt d'Interès

Basílica renaixentista de Santa Maria

Autor: Administració Anoia

 

Bé Cultural d'Interès Nacional

 

La capella romànica, sota l’advocació de santa Maria i sant Pere, apareix esmentada el 1003, dependent de la parròquia d’Òdena. El 1059, en l’acte de consagració del temple, adquireix ja els atributs de parròquia. Durant el segle XIV el temple s’amplià amb capelles d’estil gòtic i ja en ple segle XVI es construí el campanar, que alberga actualment sis campanes, beneïdes el 1990, a més d’una setena beneïda el 1950. També hi ha exposada una campana del segle XVIII. El segle XVII, en fer-se insuficient l’antic, s’aixeca el temple actual, el primer projecte del qual era de Pere Blai, fent-se càrrec de l’obra posteriorment Rafael Plançó i Pau Ginestar. Entre 1702 i 1733 es construeix la capella del Santíssim i del Sant Crist i entre 1718 i 1747 es construeix el retaule major. Durant la guerra civil de 1936 l’edifici, buidat, es converteix en mercat i garatge. Entre 1939 i 1944 tornà a recuperar la seva fesomia, adquirint el 1949 el títol de basílica menor.
El temple, de línies renaixentistes en combinació amb elements gòtics, és d’una sola nau amb sis capelles per banda. Al final de la nau hi trobem el cor, sostingut per un ample arc aplanat i volta de creuer amb clau de volta esculturada (sant Miquel arcàngel). Destaquen la balustrada tallada amb figures, del segle XVIII, i l’orgue.  L’edifici té contraforts exteriors amb gàrgoles, una rosassa sobre el portal d’entrada i quinze finestrals. La bòveda del temple, dividida per arcs torals de mig punt, entre els quals s’obren les capelles, és resolta per  voltes de creueria amb claus de volta esculturades (sant Bartomeu, sant Sebastià, sant Jaume, sant Pere...). El sostre del presbiteri, de forma estrellada, dedica la clau de volta central a la Mare de Déu i les altres quatre als evangelistes. Sobre les capelles laterals s’obren galeries amb finestrals de punt rodó, formant triforis. L’accés al presbiteri, al subsòl de qual s’obrí una cripta el 1943, és mitjançant una àmplia escalinata amb balustrada decorada amb dues figures de marbre del segle XVIII que sostenen llànties. A la banda esquerra del temple s’obre la capella del Santíssim i del sant Crist, construïda arran del prodigiós fet de la suor de sang i aigua en la imatge del Crucificat exposada a l’església del Roser l’any 1590. És una capella barroca de planta de creu llatina, absis de cinc costats i cúpula semiesfèrica al creuer, coberta a l’exterior per un cimbori octogonal.  Decora la cúpula l’obra la “Glòria” de Francesc Tremulles, amb les figures del Tetramorf a les petxines, obra de Miquel Llacuna. A part d’aquesta capella destaca la primera de l’esquerra, amb les funcions de baptisteri, d’estil modernista  (1904) i la següent, dedicada a la Verge dels Dolors, de volta apuntada gòtica, vestigi de l’anterior temple. Cal remarcar també la importància del seu retaule barroc.A la capella del Sant Crist s’hi venera la imatge rèplica de la talla gòtica original del segle XIV, desapareguda l’any 1936. També en el decurs de la guerra civil el retaule major es va desmuntar i una part es va destruir; posteriorment es va reconstruir seguint el model original, obra dirigida per César Martinell i l’escultor de Manresa, Antoni Perramon.  

 

 

Localització: Plaça de Santa Maria, 8

  • Derzeit 0 von 5 Sternen.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Valoració: 0/5 (0 vots en total)

Gràcies per votar!

Acabes de votar!

El teu vot s'ha canviat, gràcies per votar!

Comentaris

No hi ha cap comentari. Sigues tu el primer en comentar Basílica renaixentista de Santa Maria !

Connecta o crea un compte d'usuari per a comentar.

Informació Relacionada

Com Arribar?

Des de:
eZ Publish™ copyright © 1999-2017 eZ Systems AS