Senderisme

La mil·lenària Calonge de Segarra

Municipi on comença: Calonge de Segarra
Municipi on acaba: Calonge de Segarra

La ruta de Calonge de Segarra és un itinerari  ideal per als amants de la natura, la tradició, l’art i la història.

Comencem la ruta des de  la plaça de davant el cementiri de Calonge, punt on s’arriba a través  de la carretera c-1412a, prenent la direcció de Calonge de Segarra. Una  vegada ens trobem a la plaça, ja podrem observar alguns dels vestigis que ens remunten a la història més antiga i llegendària del municipi,  aquests són el Collet de la Forca i el conjunt monumental de Santa Fe de  Calonge. Anem a descobrir-los.    

El Collet de la Forca, situat a la banda esquerre del cementiri,  just al costat del camí que porta a Dusfort, s’hi accedeix per mitjà  d’una escalinata de fusta que ens conduirà fins al cim del turonet, on  hi trobarem l’element que resta del llogaret. Aquest és una columna de  pedra en la qual, segons explica la llegenda, s’hi penjaven els  castigats. No us perdeu la versió d’en Nicolau Pistoler Comaposada, el  protagonista d’una història llegendària del Collet de la Forca.

De tornada al punt inicial de la ruta, la plaça del cementiri, podrem  visitar les edificacions que conformen Santa Fe de Calonge, un paratge  monumental que ens quedarà a pocs metres del lloc on ens trobem. El  conjunt arquitectònic i artístic està format per: l’església romànica de  Santa Fe, la Rectoria, el castell de Calonge, i la Casa del Mestre,  aquesta última avui en dia reformada i convertida en alberg – casa de  colònies de titularitat municipal. En aquest indret, un dels més alts del municipi, gaudireu d’un paisatge i d’unes vistes magnífiques de les  comarques de l’Anoia, el Bages i el Solsonès.

El castell de Calonge apareix documentat per primera vegada com a  castell el 1010, en el testament del bisbe de Vic Arnulf, germà d’un  dels vescomtes d’Osona-Cardona, que hi va morir tornant ferit de  l’expedició dels comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d’Urgell  a la Còrdova musulmana, a fi de defensar el califa Muhammad al-Mahdi  dels rebels berbers. Des d’aquest moment en endavant, el castell de  Calonge va romandre vinculat a la família vescomtal de Cardona i en va  esdevenir un domini important. Avui en dia resten pocs vestigis de  l’edificació: algun mur, una sala rectangular coberta amb volta de canó  dels segles XII-XIII, una cisterna que pel seu recobriment fa pensar que  devia ser utilitzada com a tina i les restes d’una torre de planta  circular que podrien correspondre a l’època més antiga del castell  –segle XI– i nucli originari d’aquest.

Pel que fa a l’església de Santa Fe de Calonge es té notícia per  primera vegada a través de l’acta de consagració de la canònica de Sant  Vicenç de Cardona del 1040, en la qual l’església de Santa Fe va  esdevenir domini de Cardona. Segons una llista realitzada a la primera  meitat del segle XI pel bisbat de Vic, l’església tenia funcions  parroquials.

Quant a la seva arquitectura, l’església és d’una  sola nau amb transsepte i campanar sobre una cúpula semiesfèrica, suportada per trompes als angles. Del creuer en surt un absis  quadrangular i dues absidioles semicirculars més baixes. La nau i el  transsepte estan coberts per volta de canó de mig punt i les absidioles  per estretes voltes de mig punt. La nau és il·luminada a través dues  finestres situades al sud, avui en dia tapiades. A l’absis hi ha una  altra finestra coronada amb un arc de mig punt adovellat i resseguit per  una estreta arquivolta, de la mateixa manera que a l’absidiola sud. Els  murs exteriors són obrats amb carreus de mides mitjanes, polits i fins i  tot n’hi ha algun d’esculpit amb la lletra 'E', firma del picapedrer.  Al braç sud del transsepte es troba un curiós carreu esculpit amb la  figura del cérvol i un floró.

L’església manté un bon estat de  conservació i la seva estructura bàsica tot i les modificacions  realitzades modernament –principalment del segle XVIII– com són  l’edificació de l’actual campanar, la sagristia a l’absis central, i  l’obertura d’un nou portal el 1765. Malgrat les reformes, l’edificació  encara conserva trets originaris del romànic tardà així com una pica baptismal amb relleus en forma de mitja canya que, tot i que la seva  datació és incerta, sembla ser romànica; o formes arcaiques no  evolucionades com són el cérvol i els motius florals que es repeteixen  al llarg dels segles XII i XIII.

Després  del recorregut pel conjunt monumental de Santa Fe de Calonge, tornarem  al punt inicial de la ruta a fi d’emprendre la vessant més paisatgística  de l’itinerari. Seguirem, doncs, el camí que duu a la casa Castell i,  transcorrent paral·lelament al torrent de Sirola, entrarem ja en  territori del Solsonès, concretament en el municipi de la Molsosa, fins  que arribarem al poble d’Enfesta.

En aquest punt, la ruta  continua en sentit contrari, per tornar a Calonge de Segarra. Passarem  pel pla del Vermell, el pla de Suau, les Baumes, la casa la Gabatxa, la  Morera i, una vegada pujada la costa, ens retrobarem la plaça on havíem iniciat aquest recorregut farcit de natura, art i tradició.

Dificultat: Baixa
Distància: 5.6 Km
  • Derzeit 5 von 5 Sternen.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Valoració: 5/5 (1 vots en total)

Gràcies per votar!

Acabes de votar!

El teu vot s'ha canviat, gràcies per votar!

Comentaris

No hi ha cap comentari. Sigues tu el primer en comentar La mil·lenària Calonge de Segarra !

Connecta o crea un compte d'usuari per a comentar.

Informació Relacionada

Cal Ros
  • Derzeit 4.5 von 5 Sternen.
Cal Xelin
  • Derzeit 5 von 5 Sternen.
Molí d'Enfesta
  • Derzeit 5 von 5 Sternen.
Rectoria de Calonge
  • Derzeit 5 von 5 Sternen.
Església de Santa Fe de Calonge
  • Derzeit 5 von 5 Sternen.
Castell de Calonge
  • Derzeit 5 von 5 Sternen.
Allotjaments Activitats Punts d'interès
eZ Publish™ copyright © 1999-2017 eZ Systems AS