Passejant pel Casc històric de Calaf

Com ja sabeu, Calaf es troba situat al nord de la comarca de  l’Anoia, i és el centre de la subcomarca de l’Alta Segarra o Segarra  Calafina. L’altiplà calafí, situat a 680 m sobre el nivell del mar, es  caracteritza per uns estius calorosos i uns hiverns freds, amb la  presència de glaçades i gebrades que donen lloc a uns espectaculars  paisatges. Les primeres notícies històriques que coneixem de Calaf  s’inicien al començament del segle XI, en el context de la repoblació.  Calaf, ben aviat, quedà vinculada a la família dels Cardona.

A finals del segle XI gaudia de moneda pròpia (com a nota  curiosa podem destacar el fet que Calaf i Sant Martí de Sesgueioles  comparteixen l’honor d’haver emès els primers bitllets del món,  confeccionats en fulls de plàstic, l’any 1937).

Les primeres notícies  documentals del mercat i les fires ens apareixen al segle XIII. Fent un  recorregut per la seva història ens hauríem d’aturar en episodis com la  Guerra Civil catalana i la batalla de Calaf (1465) o la Guerra de  Successió. Fou als segles XVII i XVIII quan la vila es convertí en un  important centre cerealístic, ramader i d’intercanvi.

En  comercialitzà amb l’Orient i Amèrica. D’aquest època són alguns dels  elements més representatius del patrimoni arquitectònic: l’església  parroquial de Sant Jaume, el convent de Sant Francesc, algunes cases  senyorials com casa Mensa, casa Nadal, casa Cortadellas, can Segarra o  can Torrescassana... El segle XIX va fer importants aportacions a l’actual  configuració urbanística de la població. L’explotació minera, el  ferrocarril (la línia Barcelona-Lleida és inaugurada l’any 1861), la  fil·loxera, la creixent indústria tèxtil o la indústria terrissaire són  alguns capítols d’una història força recent.

La ruta comença a la Plaça dels Arbres,  situats d’esquena a l’entrada de l’Oficina de Turisme, girarem a mà  dreta i ens dirigirem cap al Raval de Sant Jaume i enfilem carrer Sant Jaume  amunt. Al número 18, trobem Cal Matrícules, casa  senyorial dels segles XVI-XVII, època en què Calaf va aconseguir un  important desenvolupament gràcies a la seva producció cerealística. El  picaporta d’estil colonial representa el cap d’un indi i fa al·lusió a  la importància que va adquirir el comerç català amb Amèrica. Al número 2, trobem la Casa Cortadellas, d’estil neoclàssic,  que va ser la seu de la Companyia de Calaf, dedicada a l’exportació i  comercialització de cereals i que esdevingué la companyia de ramblers i  traginers més importants de Catalunya.

Al final del carrer Sant Jaume, trobem la Plaça Gran. Trenquem a l’esquerra pel carrer del Carme i ens dirigim cap al Castell i l’Antic Hospital.  Al final de la pujada i en el punt on el carrer vol tornar a baixar,  veiem a la nostra dreta unes escales amples a les quals ens acostem. Som  davant de l’Antic Hospital. Aquest edifici ja estava en funcionament al  s. XVI i ha estat refet en diverses ocasions a causa del deteriorament  causat per les guerres. Està adossat a l’antiga muralla i n’aprofita  fins i tot una destacable torre quadrada formada per carreus  escaironats, declarada bé cultural d’interès nacional. La funció  original, que es mantingué fins ben entrat el s. XIX, era la de donar  acollida (hospitalitat) als viatgers a la manera dels actuals albergs.  Posteriorment fou seu de les monges carmelites i després de les  dominiques. L’edifici actualment rehabilitat i reconvertit en Centre  Cívic, acull l’Escola Municipal de Música i una sala polivalent per  dur-hi a terme activitats culturals.  

Des del peu de les escales veiem  el portal de muralla de l’antic hospital i el travessem.  A mitges  escales i a la nostra esquerra, descobrim una escultura que duu per nom ‘Temporalitat’,  és de l’escultora Raquel Garcia, simbolitza la unió entre el cel i la  terra, ascendent i descendent, mitjançant la vertical simbolitza la  possibilitat de moviment, el moviment de la vida, del temps. Aquesta és  una de les 27 escultures fruit de les Trobades Internacionals  d’Escultors que es van acollir a Calaf entre els anys 1993 i 1996 i que  van deixar un llegat extraordinari d’escultures d’art contemporani al  carrer.

Al final de les escales, veiem a la nostra esquerra l’entrada de  l’edifici de l’antic hospital i al costat, aixecant la vista enlaire,  el castell. Sens dubte el castell es troba situat a la  part més alta de la població, en un punt estratègic de control de dues  vies de comunicació ja utilitzades en època romana. L’any 1015 Guillem  de Mediona va rebre el puig de Calaf per a construir-hi un castell i  repoblar la zona. D’aquest castell n’eren senyors feudals el Bisbat de  Vic i els vescomtes de Cardona feudataris seus (en tenien el domini  útil), arribant a batre moneda vescomptal de Calaf entre finals del s.  XI i començaments del s. XII. La fortificació, de planta poligonal i  angles arrodonits, presenta diferents tipus de paraments, amb carreus  escairats de grans dimensions a les parts més antigues. El castell acabà  enrunant-se l’any 1781, però actualment s’està portant a terme la seva  restauració.

Continuem pel carrer Xuriguera. Al final del carrer i a la  nostra esquerra, veiem el portal de Xuriguera, el travessem i continuem  carrer amunt. Al final de la pujada i a la nostra esquerra, podem veure  de nou el castell. A l’horitzó, es pot endevinar sobre un turó l’ermita de Sant Sebastià  que espia entre els pins. Aquesta ermita fou erigida al final del s.  XVII com a agraïment al sant per haver deslliurat la població de la  pesta negra, que va fer estralls arreu de Catalunya. En l’actualitat  s’hi celebra, cada primer de maig, un tradicional i festiu aplec per tal  de complir el vot de poble.

Fem mitja volta i tornem endarrera per allà on hem vingut fins a trobar  de nou el Portal de Xuriguera. A la dovella central del Portal,  s’aprecia encara un relleu de l’escut de Calaf. Travessem el portal i  entrem a la població. Continuem pel carrer enllosat que fa baixada,  davant nostre, el campanar i la Plaça Gran. Baixem pel carrer fins  arribar a la plaça Gran. A mitjans del s. XIV la vila anà traslladant la  seva activitat del castell cap a la zona que envolta aquesta plaça.  Antigament, s’hi celebrava el tradicional Mercat de Calaf,  important per l’activitat i la quantitat de gent que s’hi aplegava.  Apel·les Mestres divulgà la importància del mercat de Calaf amb la seva  llegenda, que conta que un dia de mercat en ple hivern, l’intens fred de  la zona feu que es quedessin glaçades las paraules de venedors i  compradors que eren a la plaça, i que quan el sol feu acte de presència  començà a desglaçar totes aquelles converses fent que es barregessin i  la gent no s’entengués. Aquesta llegenda ha donat lloc a l’expressió  ‘Això sembla el Mercat de Calaf!’ utilitzada quan en una conversa entre  diferents persones totes parlen alhora sense escoltar-se.

La plaça Gran està presidida per l’església de Sant Jaume i el seu esvelt campanar.  L’església és un edifici d’estil gòtic tardà, amb 40m de profunditat,  12’5m d’amplària i 20 d’alçada. Es començà a finals del s. XVI i fou  inaugurada al culte l’any 1639, tot i que les obres van continuar durant  un temps més. L’element que, sens dubte, destaca per sobre dels altres  és el campanar, acabat en època molt posterior, l’any 1889, i que  assoleix 52m d’alçada.

Situats a la plaça Gran de cara a l’església, trobem a la nostra  esquerra, ben bé sota el campanar, un petit passadís que travessarem. Al sortir trobem l’escultura  del ‘Carregador’, on els blocs de pedra són els que van ser  rebutjats de la restauració del conjunt arquitectònic de la Plaça Gran.  Continuem endavant, som a la plaça de les Eres, veiem l’escultura ‘Twister chair’,  objecte d’us quotidià convertit en art. Continuem a mà dreta i baixem  pel carrer Sant Pere. Trobem la cruïlla amb el carrer Sant Jaume i trenquem a  l’esquerra; continuem uns passos més cap endavant fins a trobar la  cruïlla amb el carrer Ravalet i trenquem a mà esquerra. Al final del carrer  Ravalet trobem la casa Figuerola, edifici del s. XIX, on al 1861  hi nasqué Laureà Figuerola i Ballester, Ministre de Finances que va  instaurar al 1868 la 'pesseta' com a unitat de compte de l’Estat  Espanyol.

Continuem endavant pel carrer Ravalet i baixem la forta  pendent que hi ha al final del carrer. Ens trobem al carrer Viena, a  l’esquerra, l’escultura de ‘Les crisàlides’ a la paret del jardí de Can  Figuerola i, a la dreta, l’enllaç amb la Raval Sant Jaume. Després de  veure 'Les crisàlides' donem mitja volta i baixem en pendent pel  carrer Viena. Al final de la pendent, trenquem a la dreta i enllacem amb la  Raval Sant Jaume, continuem endavant per la Raval i arribem novament a  la Plaça dels Arbres, on finalitzem aquesta passejada.