La Carmona

A Els Prats de Rei, fa una quants anys, entre les dècades dels 50 i 60 del passat segle, hi havia una dona que es deia Carmona i passava pels pobles de la comarca a demanar caritat.

Anava bruta, amb la roba estripada i gairebé tots els diners que recollia se’ls gastava en vi.

Sempre anava beguda i la canalla, pel carrer li deiem coses i li tiravem pedres (això ja sabem que no s’ha de fer). Ella s’enfadava i els nens encara gaudiem més. La Carmona anava a explicar-ho al mossèn del poble i ell ens amonestava i castigava.

Es deia que, quan passava pel poble, el temps canviava. Això podia ser o no ser veritat però sí que es va convertir en un mite.

Els darrers anys de la seva vida els va passar a l’asil dels avis d’Igualada, on va morir.

Autors:   Gerard i Mauri Anyé

Font:   L'avi Cisco