Castell de Calaf

Autor: Administració Alta Anoia

Bé Cultural d'Interès Nacional

Es troba situat a la part alta de la població, era un punt estratègic.

L’any 1015 Guillem de Mediona va rebre del bisbe Borrell d’Osona, que al seu torn l’havia rebut del comte Ramon Borrell, el puig de Calaf per a construir-hi un castell i repoblar la zona.

L’any 1038 els vescomtes de Cardona reclamaren els drets que tenien per una donació anterior sobre el castell de Calaf, arribant a un acord amb el bisbe Oliba. El mateix any van fer donació a sant Pere de Vic del castell de Calaf amb les seves pertinences, amb la condició que ells i els seus successors ho tindrien sota el patrocini de l’església osonenca.

Així, doncs, els bisbes de Vic eren els senyors feudals del castell de Calaf i la casa de Cardona feudataris seus –en tenien el domini útil-, arribant a batre moneda vescomtal de Calaf entre finals del segle XI i començaments del XII.

La fortificació, de planta poligonal amb angles arrodonits, presentava diferents tipus de paraments, amb carreus escairats de grans dimensions a les parts més antigues. Dintre del recinte de muralles, del qual es conserven dos portals, el de Xuriguera i el de l’Hospital, hi havia l’església de sant Pere, que féu de parròquia fins mitjans del segle XV.

Acabà enrunant-se l’any 1781; però hi quedaren algunes restes i recentment s’hi han fet diverses tasques de recuperació, que continuaran properament.

Localització: carrer Xuriguera de Calaf.

Visita: Exterior i lliure