El nucli antic i la seva muralla
La vila va néixer al segle X a redós d’una força o mota, una fortificació avançada del castell d’Òdena, situada a prop de l’església de Santa Maria, a l’actual plaça de Pius XII. A mesura que anà creixent degut a la seva situació geogràfica i la protecció reial de què gaudia, anà ampliant el seu recinte de muralles, independitzant-se definitivament del castell d’Òdena. Així se succeïren tres recintes diferents corresponents als segles XII-XIII, XIV i XV. L’últim recinte de muralles persistí fins l’any 1760. D’aquest últim recinte fortificat, que tenia trenta-sis torres i set portals, en són testimoni el portal de la Font Major, on el 1951 en la reconstrucció portada a terme s’hi afegiren els merlets que coronen l’arc apuntat, i el d’en Vives o d’en Rovires, oberts ambdós a migdia de la vila. D’aquest passat medieval també en són testimonis el passatge de sant Miquel, un dels més primitius de la ciutat, ubicat en una zona ocupada en el primer recinte emmurallat (segle XII) i la travessia de sant Roc o plaça Vella, porxada, documentada ja el segle XIII.
Commentaires
%login_link_starAuthentifiez vous ou créez un nouveau compte utilisateur pour commenter.